LA CARTA DE COMIAT DE L' ÓS MARIANU

Estimat Jaume,

T’escric aquestes quatre ratlles per agraïr-te ara que comences una nova etapa lluny d’aquí, la confiança que has dipositat en mi durant tots aquests anys.

Encara recordo com si fos ahir el dia que vam estrenar plegats el primer espectacle. Pocs confiaven en que un actor de les meves característiques pogués protagonitzar una obra de teatre. Tu vas demostrar que no només en podia protagonitzar una sino dues i fins i tot tres.

I no en van ser més per que el lechu no va voler.

Gràcies a tu he viscut moltes experiències, he conegut molts llocs i he viscut a molts llocs: Peu de la Creu, el Rufufú, Perill, la porquera…

Junts hem après moltes coses: que qualsevol cosa es pot construir amb ferro, que “el sonido es como el agua”, que un arbre pot donar paraigües, que mar endins se’n va la barca, mar endins el pescador… Tantes i tantes coses!

Diuen que te’n vas a terra estranya. Si alguna vegada em necessites, a l’altra banda de l’Atlàntic, no pateixis, allà em tindràs. Agafaré el primer vaixell que trobi, sempre i quan no l’hagis construït tu.

Ara és el moment d’acomiadar-nos. D’acomiadar-nos temporalment. És el moment del relleu generacional. No pateixis, a aquests nois se’ls veu jovent maco i estic segur que com a mínim em faran protagonitzar tres o quatre obres més.

Atentament i per deferència a vós,



ÓS MARIANO







P.D.: Com deia el poeta: “Que una puta et bufi el cul”