AQUESTA ÉS LA NOSTRA

està punkie i no canta

Algú sap què li passa al canari? Es rasca el cap al pal de la gàbia i de cop s' ha quedat amb un pentinat punkie? Serà que els torrons de Nadal l' han enfitat? Una indigestió de tants galets al caldo?

Veterinaris, s' accepten solucions o remeis de l' àvia.

Sopar de Nadal a casa les nenes

Gràcies guapes!

L' EQUIP D' ELSINOR

Vam celebrar el sopar de Nadal d' Elsinor, i cadascú va escriure en aquestes targetes unes frases de comiat. Dijous la carta de l' ós marianu, divendres l' equip Elsinor...la veritat és que en una lectura tranquila i reposada al sofà de casa vam emocionar-nos molt l' endemà del sopar. Des d' aquesta tribuna virtual us donem altra vegada les gràcies per tot, i ens sentim feliços d' haver compartit feina i oci amb vosaltres.
Sort que el refilar del canari ens feia tornar a la realitat ,si no , la lectura d' algunes targetes ens hagués inmiscuït en massa intenses emocions...i igual no marxàvem, saps?

LA CARTA DE COMIAT DE L' ÓS MARIANU

Estimat Jaume,

T’escric aquestes quatre ratlles per agraïr-te ara que comences una nova etapa lluny d’aquí, la confiança que has dipositat en mi durant tots aquests anys.

Encara recordo com si fos ahir el dia que vam estrenar plegats el primer espectacle. Pocs confiaven en que un actor de les meves característiques pogués protagonitzar una obra de teatre. Tu vas demostrar que no només en podia protagonitzar una sino dues i fins i tot tres.

I no en van ser més per que el lechu no va voler.

Gràcies a tu he viscut moltes experiències, he conegut molts llocs i he viscut a molts llocs: Peu de la Creu, el Rufufú, Perill, la porquera…

Junts hem après moltes coses: que qualsevol cosa es pot construir amb ferro, que “el sonido es como el agua”, que un arbre pot donar paraigües, que mar endins se’n va la barca, mar endins el pescador… Tantes i tantes coses!

Diuen que te’n vas a terra estranya. Si alguna vegada em necessites, a l’altra banda de l’Atlàntic, no pateixis, allà em tindràs. Agafaré el primer vaixell que trobi, sempre i quan no l’hagis construït tu.

Ara és el moment d’acomiadar-nos. D’acomiadar-nos temporalment. És el moment del relleu generacional. No pateixis, a aquests nois se’ls veu jovent maco i estic segur que com a mínim em faran protagonitzar tres o quatre obres més.

Atentament i per deferència a vós,



ÓS MARIANO







P.D.: Com deia el poeta: “Que una puta et bufi el cul”

Aquest canari és el regal de Nadal que Ignacia i Jo fem a la Iaia. Aquests dies el tenim a casa entrenant-se per ser un cantant de primera, i ens desperta cada dia amb un refilar adolescent i energètic que es un gust!
Per cert, ahir em va semblar que refilaba les primeres notes de "l' emigrant"(?)

de cháchara en elsinor

No parece que haya mucho trabajo estos días de entrañable Navidad en La casa que nos ha dado cobijo y trabajo durante 5 años...snif, snif...

Preparando todo para el largo viaje

Pocos son ya los días que quedan antes de partir. Habrá que terminar los dos jamones que Elsinor ( la empresa dónde trabajamos) nos ha regalado a mí y a Ignacia.No será difícil.

El próximo 14 de enero celebramos una fiesta en el bar " la cháchara" de Barcelona y estais todos invitados(daremos cuenta de los jamones que queden).

Bueno de momento nada más. En este blog iré escribiendo las azañas y aventuras que puede vivir un catalán en el cono sur, en medio de la ciudad de Santiago de Chile.