Francesc Viñas

Avui que es Sant Jaume, em permeto d' escriure en català, i d' explicar una anècdota, que ahir, no sé ben bé perquè, va sorgir en mig d' un sopar, suposo que parlant i vanagloriant-me de ( segons deia J.M.de Sagarra) la paterna feixa. Com alguns deuen saber, Moià, a part d' un poble relativament petit al nord de Barcelona, és bressol de presonatges il.lustres i que ens han omplert la boca i l' orgull durant segles. Rafel de Casanoves n´és un, tot i que sembla que no era tan valent com diuen i l' altre, sens dubte, el gran Tenor Wagnerià Francesc Viñas, que va passar de ser un pastor de cabres a cantar Parsifal als millors teatres d' òpera del món...Bé, el cas es que aquest bon home, ja de gran, i suposo que també cercant allò de la paterna feixa, va tornar a la vil.la que el va veure néixer i hi va fer un bon grapat de cases, parcs, jardins i fins i tot va instaurar una festa de l' arbre fruiter, essent Moià, un poble de ben pobra tradició d' arbres fruiters, tot un mèrit que ja té més de cent anys. Bé, al gra, que "és tard i vol ploure i la burra no es vol moure" el cas es que tots els que treballàven per ell, n' estaven molt, ja que imagino debia ser bon pagador, tant que fins i tot, entre els artesants del poble: picapedrers,paletes, fusters, manyans es va encunyar una frase tan proberbial i ben trobada que no fa massa va arribar a les meves orelles i és que de tant venerable senyor deien xiuxiuejant: "ell els guanya cantant, i nosaltres els hi fotem xiulant!".